Les Girafes vam anar al CRAM. Que sabeu què vol dir, la paraula CRAM? Doncs vol dir: Centre de Recursos d’Animals Marins. Sembla interessant, oi? Allà vam veure, en un vídeo, com hi havia una tortuga marina que sortia de l’ou i temps més tard tornava a la mateixa platja per posar els seus propis ous. Resulta que les tortugues marines han de passar molts obstacles fins a arribar al mar (les gavines que volen menjar-se-les, la porqueria…) i en aquests moments d’incertesa 3 tortuguetes es van perdre pel CRAM.

Nosaltres vam ser els escollits per buscar-les. Mentre les anàvem trobant la monitora ens anava explicant coses molt interessants: no podem llençar porqueria al terra perquè llavors el vent la pot bufar fins a l’aigua del mar; les bosses de plàstic llençades al mar poden semblar meduses i les tortugues es confonen i se les mengen; els plàstics en forma de rodonetes on posem les llaunes s’ha de tallar ben tallat perquè si no les tortugues hi poden posar el cap i a mesura que es van fent grans aquest plàstic els pot fer mal. Si toques la pell dels taurons del cap cap a la cua notaràs que és fina, però si ho fas a l’inrevés notaràs que els dits se’t queden enganxats: les tortugues i altres animals s’enganxen a les xarxes llargues dels pescadors…

Quan ja vam haver trobat les 3 tortuguetes perdudes vam dirigir-nos a observar les que són reals i que es troben allà perquè les estan curant i cuidant per després poder-les tornar al seu hàbitat. Ens van presentar, entre altres, el Massa gran (una tortuga de 120kg i 60 anys d’edat; a ella no la poden tornar al mar perquè va estar molt temps a la universitat on la investigaven i ara no podria valdre’s per ella mateixa) i la Casimiro (ella és més petita que la Massa gran, però tampoc la poden deixar anar al mar perquè van haver-la d’operar d’un ull a causa d’una infecció i ara no podria pescar ella sola).

Abans de marxar ens van dir que si alguna vegada trobem algun animal marí aturat a la platja podem trucar al 112. Déu n’hi do, tot el que vam aprendre, però el dia encara no havia acabat. Vam dirigir-nos al Parc Nou del Prat de Llobregat i allà ens vam disposar a dinar. Quan vam acabar, vam estar una bona estona jugant als gronxadors i, més tard, vam anar a fer una volta per si vèiem porqueria que poguéssim recollir i llençar a les escombraries. S’ha de dir que el parc estava molt net, però vam recollir alguna coseta. Vam tenir un dia ben complet!