El nostre projecte

Les nenes i nens de quart de primària han decidit transformar el parc de la Tamarita. Per fer-ho han realitzat gairebé 400 enquestes als usuaris del parc, les han introduït a un full de càlcul i n’han analitzat els resultats obtinguts. Amb aquestes dades, han escrit una carta al regidor del districte per fer-li saber l’opinió dels usuaris. El conseller tècnic els ha rebut a la seu del districte i s’ha compromès a valorar les seves propostes.

El grup ha elaborat un conjunt de maquetes per la zona de jocs del parc fent servir Scratch i LEGO Wedo alhora que ha mesurat el parc per dissenyar 4 plànols amb diferents propostes de millora.

La tria del projecte

Tot va començar un matí del mes de setembre amb una conversa que va acabar convertint-se en una discussió apassionada.

El grup de quart de primària estàvem parlant sobre quins problemes del nostre entorn proper voldríem solucionar. Entre moltes propostes (carrers bruts, andanes de metro massa estretes, poca il·luminació a l’avinguda Tibidabo,..) en va sorgir una que va generar polèmica: el parc de la Tamarita!

Algú va comentar que al parc hi ha poques fonts per veure aigua i que algunes no funcionen. Algú altre va afegir que no hi ha lavabos i que molts nens i nenes fan les seves necessitats al bosc (que sovint està ple de deixalles). Finalment, un darrer comentari va encendre la flama: al parc està prohibit jugar a pilota i molts nens i nenes hi juguen!

I aquí va començar la nostra aventura: ens vam proposar transformar el parc de la Tamarita! En primer lloc, calia pensar un títol pel nostre projecte i pensar quins passos hauríem de seguir per fer-lo realitat.

Tots els nens i nenes de quart vam presentar diferents propostes pel títol del projecte i finalment vam fer una fusió entre dues propostes. La primera era atiramaT (Tamarita a l’inrevés) i l’altra era Construïm el parc somiat. Finalment vàrem decidir titular-lo “atiramaT: construïm el parc somiat”.

Les enquestes

Després de reflexionar tot un cap de setmana amb les nostres famílies i compartir en grup les diferents maneres de dur a terme el projecte, vàrem decidir que havíem de començar preguntant l’opinió dels usuaris del parc. Així doncs, vàrem pensar que la millor opció era elaborar una enquesta.

Mentre l’elaboràvem, vam veure que una enquesta pot tenir preguntes obertes i tancades, preguntes quantitatives i preguntes qualitatives, preguntes de múltiple resposta,…

Ja teníem l’enquesta pràcticament acabada però no estàvem segurs si estava vent feta o no. En aquest punt del projecte vàrem demanar ajuda a en Joan Sabaté, expert en estudis d’opinió. Precisament el primer que ens va explicar és que l’enquesta era un dels instruments que es fan servir aquest tipus d’estudi que pretén saber què pensa la gent sobre un tema concret.

En Joan ens va explicar un munt de coses sobre com conèixer l’opinió de la gent i ens va fer un parell de correccions a la nostra enquesta per millorar-la. Finalment ens va comentar que la millor opció per obtenir bons resultats era fer les enquestes al mateix parc, en diferents franges horàries i durant tota una setmana.

Per poder fer el què ens va recomanar en Joan, vàrem necessitar l’ajuda de les nostres famílies. Durant tota una setmana, de dilluns a diumenge, i al matí i a la tarda, vàrem anar en petits grups al parc de la Tamarita amb el nostre uniforme d’enquestadors i amb la companyia de pares i mares de la classe a preguntar al usuaris del parc.

La veritat és que no ens ho podíem creure: en només una setmana havíem enquestat a gairebé 400 persones de totes les edats! Ara tocava introduir les seves respostes al full de càlcul Google i durant un parell de dies l’aula semblava una oficina amb papers amunt i avall i ordinadors que treien fum.

Ara que el full de càlcul estava ple de respostes, necessitàvem saber com poder extreure’n els resultats per generar-ne gràfics. Per això, vàrem demanar ajuda a en Francesc Martori, professor d’estadística a l’IQS.

En Francesc ens va explicar com podíem jugar amb les dades i ens va mostrar com podíem crear fàcilment gràfics que mostressin de manera visual l’opinió dels usuaris del parc.

Després d’una setmana analitzant els resultats, vàrem comprovar que l’opinió del parc era generalitzada: hi feien falta més fonts i lavabos i calia millorar la zona de jocs.

La carta

Ara que ja teníem els resultats, vàrem decidir enviar una carta al regidor del districte de Sarrià-Sant Gervasi explicant-li el nostre projecte i dient-li que li volíem explicar els resultats que havíem obtingut.

Necessitàvem saber com s’escriu una carta formal i vàrem investigar com havia de ser l’encapçalament i el comiat, la presentació i el contingut del text central.

Cada nen i nena va escriure una proposta de carta. Després la vàrem compartir en petits grups i en vam triar una de cada grup. Teníem doncs set propostes diferents i finalment en vàrem triar una com a model.

Ens vàrem emportar la carta model a casa i amb l’ajuda de les nostres famílies en vàrem fer propostes de millora fins a tenir una carta que ens semblava perfecta. Per si se’ns havia escapat alguna falta, ens va venir a veure l’Ivan, professor de llengua de la ESO. Va llegir la carta i no hi va trobar cap falta però ens va fer algun suggeriment per millorar-la.

Ja teníem la carta a punt! Després de visitar el Centre de Distribució de Correus a Sant Cugat vàrem saber que el què ens calia era enviar una carta certificada amb avís de rebuda per estar segurs que el regidor rebia la nostra carta.

Amb la carta ja dins del sobre, la vàrem pesar i a la pàgina web de correus vàrem calcular quants diners ens costaria enviar-la (uns 3 euros aproximadament).

Vàrem demanar els diners a la secretària de l’escola i amb la carta i un bitllet de 5 euros a la mà, vàrem anar a l’oficina de correus del carrer Balmes a lliurar-la.

Com que els mestres no sabien si ens contestarien, vàrem tenir una gran sorpresa: celebrar una festa amb música i aperitius per celebrar que havíem acabat una fase del nostre projecte!

 

La visita a la Seu del Districte

Vàrem enviar la carta un divendres i el dimarts següent vàrem rebre l’avís de rebuda signat pel conserge de la seu del districte. Poc que ens esperàvem que just una setmana després rebéssim una trucada de la secretaria del conseller tècnic del districte! Ens va explicar que aquests temes no els portava el regidor sinó el conseller i que estava molt interessat en el nostre projecte. Ens convidava a la seu del districte a exposar els nostres resultats.

Al cap de pocs dies, tot el grup anàvem a l’Ajuntament de Sarrià on ens esperava en Jaume Llansó, conseller tècnic del districte. Entre tots, vàrem explicar el projecte i les conclusions del nostre estudi d’opinió. En Jaume ens va dir que el tema de les fonts es podia solucionar a curt termini i que els lavabos ja era un pèl més complicat però que ho estudiarien. Pel que fa a la reforma de la zona de jocs, ens va convidar a presentar una proposta (maquetes i plànol) per poder-la valorar.

Una mica d’història

A banda de l’estudi d’opinió i de la redacció de la carta, un grupet de nens i nenes de la classe estàvem interessats en conèixer la història del parc i de la casa que hi ha a dins. Per això vàrem fer una recerca i vàrem descobrir un munt de coses sobre en Nicolau Rubio i Tudurí, el dissenyador del parc, sobre els diferents tipus de jardins (francesos, anglesos, orientals,…) i sobre les escultures que envolten la part alta del parc.

Ens faltava, però, conèixer a fons la història de l’edifici que hi ha al mig del parc que actualment és la seu de la Fundació Blanquera. Per això, vàrem demanar a en Lluís Font, de Blanquerna, que ens expliqués la història de la casa. En Lluís ens va explicar que la casa era originàriament de la família Craywinckel (hi ha un carrer al costat de l’escola que porta el seu nom), que la va vendre a un empresari cotoner, Alfred Mata i que durant la guerra civil espanyola va ser un espai on hi havia espies soviètics. No només ens ho va explicar sinó que ens va fer una visita guiada per tot l’edifici.

En Lluís ens va comentar que existia el rumor que hi havia un túnel que connectava l’edifici de la Tamarita amb l’edifici de la Mútua Universal, que havia sigut l’ambaixada soviètica durant el període de guerra a Espanya. Ens va explicar que hi havia un búnquer antiaeri que podíem visitar.

Al cap d’uns dies, la Marta Nogales de la Mútua Universal, ens va acompanyar a fer una visita al búnquer. Va ser impressionant tot i que no vàrem poder descobrir si el túnel existia de veritat o era només una llegenda.

 

Mesurem el parc i construïm les maquetes

Era el moment de posar-nos en acció. Teníem l’opinió dels usuaris del parc, en coneixíem la seva història i el conseller tècnic del districte ens havia fet un encàrrec: presentar la nostra proposta de millora.

En primer lloc, carregats de cintes mètriques de 5, 10, 20 i 50 metres, vàrem anar al parc a prendre mesures per poder fer el nostre plànol. Com que volíem ser molt precisos, vàrem mesurar la zona diverses vegades per estar segurs que ho havíem fet bé.

Per fer les maquetes de la zona de jocs, vàrem decidir fer servir LEGO i programar les atraccions amb Scratch. En primer lloc tots vàrem fer un del models que ens proposava el fabricant: el cocodril! Com que ja havíem fet videojocs amb Scratch el curs passat ens va ser molt fàcil poder-lo programar.

Després, ens vàrem dividir en petits grups i cadascun va construir i programar la resta de models (el xutador, l’avió, el lleó,…). Cada grup va explicar com funcionava la seva maqueta i com l’havia programat.

Amb les idees de tots els grups, vàrem començar a crear les nostres maquetes per la zona de jocs (tirolines, rodes, gronxadors,…). Vàrem aprendre un munt de coses sobre els engranatges, els sensors, els motors.

Al cap d’unes setmanes teníem unes maquetes genials que vàrem poder mostrar a en Jaume Llansó (conseller tècnic del districte) i a en Miquel Àngel Essomba (comissionat d’educació de Barcelona) un dia que van venir a visitar l’escola.

El nostre himne

Estàvem molt contents de veure que el nostre projecte anava endavant i vàrem pensar que seria molt divertit poder-ne fer una cançó, un himne. Per parelles vàrem començar a pensar en els versos que podria tenir, en la tornada, el ritme.

Com que era molt difícil pensar una lletra sense la música, vàrem triar la melodia de la cançó del “Marrameu torra castanyes”. Això ens va ajudar a poder calcular les síl·labes que tenia cada vers.

Vàrem posar en comú els nostres versos i, després de molt debat i moltes modificacions, ja teníem una lletra que ens agradava a tots.

Tot i que quedava molt bé, la melodia no ens agradava gaire. Vàrem convidar a en Dani i en Ferran, músics professionals, perquè ens ajudessin a crear una melodia amb ganxo que encaixés amb la nostra lletra.

Vàrem enregistrar la cançó que havíem creat plegats a l’aula però el so de les veus no era massa bo. Per això, el pare de la Duna es va oferir a ajudar-nos ja que és tècnic de so. Plegats vàrem anar a la seva feina, el SAE Institute, acompanyats d’en Jordi Capdevila que es va oferir a enregistrar en vídeo tot el procés de gravació per fer-ne un videoclip.

Els plànols

Per poder dur a terme la part final del nostre projecte, en Rafael, pare d’un nen de P5, ens va donar un cop de mà. Ell és arquitecte i va venir a l’escola a explicar-nos la seva feina. Ens va dir que havíem fet un bon estudi i que ara tocava posar les nostres idees sobre el mapa.

Vàrem veure els conceptes de planta, alçat i secció i ens va explicar que per poder treballar fàcilment amb les escales, podíem fer servir l’escalímetre. Amb els seus consells ens vàrem repartir en quatre grups. Cada grup faria una proposta de millora del parc.

Cada proposta havia de complir, però, unes condicions: havia de tenir més fonts, lavabos, jocs per nens i nenes amb problemes de mobilitat, espais per gent gran i més il·luminació (tot aquests aspectes sortien als resultats de les enquestes realitzades feia ja mesos).

Presentem les propostes a les famílies

Amb les quatre propostes ja dissenyades, vàrem convocar a les famílies i a tota la gent que ens havia ajudat al llarg del projecte al “Compartim Escola” (moment de l’any en que pares i mares vénen a l’escola a fer una activitat amb els seus fills i filles).

Els vàrem explicar el nostre projecte de principi a fi. I llavors va arribar el moment més esperat: cada grup presentava una proposta de millora del parc i les famílies i convidats havien de votar-ne la millor.

Per presentar els plànols vàrem decidir que cada grup presentaria la proposta d’un altre grup. Això ho fèiem per dos motius ben diferents: en primer lloc, així coneixíem millor els projectes dels companys i en segon lloc, les famílies no sabrien de qui era cada projecte i serien més objectives a l’hora de votar.

Després de les votacions, la proposta guanyadora va ser la de l’equip groc i ara ens toca millorar-la amb les idees dels altres grups per poder-la presentar davant del regidor del districte.

Agenda

divendres 26 de maig
Els Cargols, els Peixos i les Girafes Vallgorguina.
dilluns 29 de maig
El grup de 4t d’ESO participem, a Sitges, a l’activitat “Sota l’aigua”.
dijous 1 de juny
Els grups de 1r i 2n d’ESO participem a la triatló de la Mar Bella.
dimarts 6 de juny
El grup de 3r d’ESO fem el nostre Compartim Escola amb la Fira de l’habitatge.
dimecres 7 de juny
Els nens i nenes de 6è anem a l’Estadi Olímpic a fer la biatló.
dijous 8 de juny
El grup de 2n d’ESO fem el Compartim Escola amb una Desfilada de moda.
divendres 9 de juny
Els grups de 3r d’ESO i una part de 4t d’ESO participem al Congrés Xplore Health
divendres 9 de juny
Fem el Comiat de curs a l’escola.
dijous 15 de juny
Els nens i nenes de 4t anem a l’Auditori a fer la Cantània.

Veure'n més