2015: Any de les biblioteques…
o de com les senyores dels llibres transformen Barcelona fins a convertir-la en literària.

Durant aquest any hem sentit i sentirem a parlar de dues efemèrides literàries, entre d’altres. Des dels diaris, la televisió, les xarxes socials… es fa ressò de  notícies relacionades amb  L’any de les biblioteques i de la candidatura de Barcelona com a Ciutat de la Literatura dins la Xarxa de Ciutats Culturals de la Unesco. Aquestes dues efemèrides sembla que no tinguin res en comú, però difícilment la segona seria possible sense la primera.

Ara fa cent anys, després d’obrir-se les portes de la Biblioteca de Catalunya, van sorgir altres institucions culturals i formatives que van fer de bastida a la cultura del país. Entre elles, una escola molt especial, no n’hi havia cap altra d’igual ni aquí ni a la resta de l’estat, només n’hi havia una a Europa i alguna més als Estats Units: era l’Escola de Bibliotecàries, una escola que ara és universitària i on per sort, actualment, hi ha nois i noies; abans, tan sols s’hi podien matricular dones.

Aquesta escola tenia la missió d’ensenyar l’ofici de bibliotecària a les joves que volien treballar a la Xarxa de Biblioteques Populars que s’estava formant, i que s’havia d’estendre per tot Catalunya. Eugeni d’Ors, en va ser el director i qui en va dissenyar el currículum atenent a les necessitats culturals del país, enviant al professorat a formar-se als Estats Units, país on tenien tradició d’escampar la cultura i el saber.

Potser va ser per aquest motiu que a Catalunya es va tenir coneixement d’unes dones valentes, agosarades, intrèpides, que creien en la màgia dels llibres, que no en van tenir prou que els lectors anessin a les biblioteques, i van decidir carregar les alforges dels seus cavalls amb llibres i tota mena de lectures, i es van endinsar en la geografia immensa dels Estats Units, travessant deserts, prats, rius, pujant muntanyes, sota la pluja, la neu, la boira, amb molt de fred i també molta calor. Les coneixien com a les senyores dels llibres. Elles volien que el coneixement i la màgia de la literatura arribessin a tots els pobles, a totes les granges, per molt isolades que estiguessin.

Han passat cent anys i, al nostre país,  les biblioteques, tot i que en els darrers anys se’n han construït i posat en funcionament moltes i a molts llocs, encara no han arribat a tot arreu. Sort que encara hi ha homes i dones que condueixen autobusos plens de prestatgeries carregades de llibres i que la seva arribada al poble o al mas s’espera amb veritable alegria. Homes i dones que com les senyores dels llibres saben que la literatura i la cultura contribueix a millorar la vida de les persones.

Amb aquest mateix pensament, aquest any la ciutat de Barcelona ha presentat la seva candidatura a la UNESCO per ser reconeguda com a Ciutat de la Literatura. Això vol dir retre un reconeixement al món cultural de la ciutat i al món del llibre, als autors, als il·lustradors, a les editorials, a les llibreries, a les biblioteques… Un reconeixement a tots els escriptors i escriptores de la ciutat però també, per extensió, del país; per exemple, es parlarà de Jaume Cabré i l’Eixample de Jo confesso,  i també de Jesús Montcada i la Mequinensa d’ El Camí de Sirga.

És un reconeixement a una ciutat que s’ha convertit molts cops en l’escenari on es situen fragments literaris, com per exemple: L’Ombra del Vent, de Carlos Ruiz Zafón, La Ciudad de los prodigios, d’Eduardo Mendoza, La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda

És el reconeixement d’un país on les persones participen activament dels esdeveniments culturals com ara Sant Jordi, el reconeixement d’una ciutat que s’enriqueix de la seva diversitat cultural amb una historia molt potent,  i un reconeixement a la màgia de la literatura.